http://www.diba.cat/parcsn/newsletter/detall.asp?Id=1016
http://es.wikipedia.org/wiki/Parque_natural_de_la_Sierra_de_Marinahttp
ca.wikipedia.org/wiki/Serralada_de_Marina
Els membres del Grup son : Marc Vélez ,Lucia Pulido , Raul Gil , David Muñoz , Sergi Valenzuela , Alicia Rodriguez i Vane Cañabate.
dimecres, 13 d’abril del 2011
THE BIG CHURCH AND SOURCE OF THE OAK
dimarts, 12 d’abril del 2011
NOM VULGAR I CIENTIFIC
L’EMPREMTA HUMANA DELS IBERS
LLENGUA I ESCRIPTURA
La llengua dels ibers està documentada per escrit fonamentalment en escriptura ibèrica nord-oriental i residualment en escriptura ibèrica sud-oriental i en alfabet grecoibèric. Els textos en llengua ibèrica es poden llegir gairebé sense dificultats, però en la seva major part són incomprensibles, atès que la llengua ibèrica és una llengua sense parents prou propers com per ser útils en la traducció de textos.
dilluns, 11 d’abril del 2011
PARQUE DE LOS MUERTOS
Según dice una leyenda que me contó mi abuelo ,el parque que hoy en día se llama parque de los muertos, antes era un cementerio.
A media noche, Víctor Jiménez (un simple aldeano de las afueras de la ciudad), fue a pasear como cada noche por el cementerio . Víctor no regresó.
Al día siguiente a las ocho de la mañana su mujer llamó a la policia y fue inmediatamente a su casa.
M: ¿Saben algo de mi marido?
P: Hemos encontrado restos de sangre por el parque, pero no hemos encontrado su cuerpo.
La mujer estaba disgustada y sin saber nada de su marido, cerró la puerta y se echo a llorar, contemplaba su foto y en lo único que podia pensar era, ¿donde estaba su marido?
Los días fueron pasando y ella cada día estaba peor, si al menos supiera donde estaba... Un día picaron a la puerta... Era su marido cubierto de sangre, su mujer le hizo entrar para casa y le preguntó: ¿Donde has estado durante todo este tiempo?
Víctor no fue capaz de responder a la pregunta que le hizo su mujer. Ingresó un buen tiempo en el hospital después de aquella tragedia, pero no volvió a hablar. Todas las noches su mujer le iba a ver, pero una le fue a ver como todos los días y su marido no estaba allí desapareció de la nada.
Ella desconsoladamente se puso a llorar, no sabía como su marido podía hacerle algo así.
Laura ( la mujer de Víctor ) se fué para casa, y al llegar a casa, todo estaba por los suelos las sillas estaban tiradas, la mesa estaba bocabajo, los platos, los vasos... Todo estaba fatal como si alguien hubiera entrado y hubiera montado toda esa escena.
La mujer estaba por las nubes no podía quedarse en casa ,después de todo lo ocurrido, cogió las llaves de su coche para poder irse. La puerta estaba cerrada con llave no podía salir, cogió las llaves de casa y no había manera de salir de allí.
De pronto su marido le tocó la espalda, tenía las manos llenas de sangre, la mujer aterrorizada intentó escapar de esa maldición que su marido había traido a casa.
Se fué corriendo por la ventana y Víctor le empezó a seguir, al final la pilló y nada más cogerla le dijo:
V: No me pasó nada en aquel bosque solo quería que te díeras cuenta de lo que valgo, porque se que te has estado acostando con otro chico.
Laura se quedó sin palabras, pero ya era demasiado tarde porque él poco a poco se iba muriendo, todo por ese amor que no valía la pena, por ese engaño...
Ella se quedó sin palabras mirando como su marido moría por su culpa. Jamás pudo perdonárselo, no pasaba ni un solo día en el que no paraba de culparse por la muerte de su marido.
PER QUÉ ELS IBERS ES VAN ASSENTAR-SE A LA SERRA DE MARINA?
Perquè era un lloc tranquil , hi havia aliment, animals per caçar , era un bon lloc per veure si els venien a atacar .
CERCAR L’ESPECIFICITAT DE LA SERRA DE MARINA
divendres, 8 d’abril del 2011
CARACTERISTIQUES DEL PUIG CASTELLAR
El poblat ibèric del Puig Castellar està situat al parc de la Serralada de Marina, a la part alta de l'anomenat Turó del Pollastre o Puig Castellar, amb una altitud de 303 metres i una extensió aproximada de 5.000 metres quadrats.
Les magnífiques condicions defensives i de control del territori fan pensar que va haver de ser un poblat important. Aquest emplaçament li permetia la visió i la comunicació amb els assentaments propers, ja que controlava un tram important de la línia de costa: la desembocadura del Besòs, el pla de Barcelona i el pas de l'interior, cap al Vallès. Va ser ocupat des del segle VI aC. fins a començaments del segle II aC i pertanyia a la tribu dels laietans.
L'estructura urbanística del poblat s'adapta a les característiques del terreny, i les cases s'aixequen en terrasses que salven el desnivell. S'han trobat objectes amb que ens indiquen els usos i les funcions dels espais i les activitats que es realitzaven, com ara l'emmagatzematge, el teixit, la mòlta de gra o la metal lúrgia.
El 1997, el Museu Torre Balldovina va realitzar actuacions arqueològiques i també museístiques al poblat, de les quals cal destacar el condicionament de l'entorn i els accessos i la consolidació de les estructures, per tal de garantir la conservació i, també, l'adequació didàctica del jaciment.
Les excavacions han permès recuperar un gran nombre d'objectes, alguns dels quals demostren la riquesa del jaciment.Una bona part d'aquestes peces estan al Museu. La col lecció d'eines de ferro és una de les més importants que es coneixen.
Les magnífiques condicions defensives i de control del territori fan pensar que va haver de ser un poblat important. Aquest emplaçament li permetia la visió i la comunicació amb els assentaments propers, ja que controlava un tram important de la línia de costa: la desembocadura del Besòs, el pla de Barcelona i el pas de l'interior, cap al Vallès. Va ser ocupat des del segle VI aC. fins a començaments del segle II aC i pertanyia a la tribu dels laietans.
L'estructura urbanística del poblat s'adapta a les característiques del terreny, i les cases s'aixequen en terrasses que salven el desnivell. S'han trobat objectes amb que ens indiquen els usos i les funcions dels espais i les activitats que es realitzaven, com ara l'emmagatzematge, el teixit, la mòlta de gra o la metal lúrgia.
El 1997, el Museu Torre Balldovina va realitzar actuacions arqueològiques i també museístiques al poblat, de les quals cal destacar el condicionament de l'entorn i els accessos i la consolidació de les estructures, per tal de garantir la conservació i, també, l'adequació didàctica del jaciment.
Les excavacions han permès recuperar un gran nombre d'objectes, alguns dels quals demostren la riquesa del jaciment.Una bona part d'aquestes peces estan al Museu. La col lecció d'eines de ferro és una de les més importants que es coneixen.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)