dimecres, 13 d’abril del 2011

BIBLIOGRAFIA

http://www.diba.cat/parcsn/newsletter/detall.asp?Id=1016

http://es.wikipedia.org/wiki/Parque_natural_de_la_Sierra_de_Marinahttp

ca.wikipedia.org/wiki/Serralada_de_Marina

THE BIG CHURCH AND SOURCE OF THE OAK


This photograph shows the big church of Santa Coloma de Gramanet .The church is big and old ,has got  a lot of  glasses,two bells,a big door....The people come to visit, pray,celebrate communions,weddings and christenings.
We like this photograph because it shows is special and beautiful is a unique monument for his height...

This photograph shows source of the oak of Santa Coloma de Gramanet.The source is small and old the water is very healthy  and beautiful.
We like this photograph because it shows it source that we like and is beautiful to see.

dimarts, 12 d’abril del 2011

NOM VULGAR I CIENTIFIC

Nom vulgar:Alzina
Nom cientific: Quercus ilex

Nom vulgar: Roure
Nom cientific: Quercus cerriodes
Nom vulgar: Pi pinyer
Nom cientific: Pinus pínea

L’EMPREMTA HUMANA DELS IBERS


      LLENGUA I ESCRIPTURA
La llengua dels ibers està documentada per escrit fonamentalment en escriptura ibèrica nord-oriental i residualment en escriptura ibèrica sud-oriental i en alfabet grecoibèric. Els textos en llengua ibèrica es poden llegir gairebé sense dificultats, però en la seva major part són incomprensibles, atès que la llengua ibèrica és una llengua sense parents prou propers com per ser útils en la traducció de textos.

dilluns, 11 d’abril del 2011

LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA DEL PUIG CASTELLAR

PARQUE DE LOS MUERTOS


Según dice una leyenda que me contó mi abuelo ,el parque que hoy en día se llama parque de los muertos, antes era un cementerio.
A media noche,  Víctor Jiménez (un simple aldeano de las afueras de la ciudad), fue a pasear como cada noche por el cementerio . Víctor no regresó.
Al día siguiente a las ocho de la mañana su mujer  llamó a la policia y fue inmediatamente a su casa.
M: ¿Saben algo de mi marido?
P: Hemos encontrado restos de sangre por el parque, pero no hemos encontrado su cuerpo.
La mujer estaba disgustada y sin  saber nada de su marido, cerró la puerta y se echo a llorar, contemplaba su foto y en lo único que podia pensar era, ¿donde estaba su marido?
Los días fueron  pasando y ella cada día estaba peor, si al menos supiera donde estaba... Un día picaron a la puerta... Era su marido cubierto de sangre,  su mujer le hizo entrar para casa y le preguntó: ¿Donde has estado durante todo este tiempo?
Víctor no fue capaz de responder a la pregunta que le hizo su mujer. Ingresó un buen tiempo en el hospital después de aquella tragedia, pero  no volvió a hablar. Todas las noches su mujer le iba a ver, pero una le fue a ver como todos los días y su marido no estaba allí desapareció de la nada.
Ella desconsoladamente se puso a llorar, no sabía como su marido podía hacerle algo así.
Laura ( la mujer de Víctor ) se fué para casa, y al llegar a casa, todo estaba por los suelos las sillas estaban tiradas, la mesa estaba bocabajo, los platos, los vasos... Todo estaba fatal como si alguien hubiera entrado y hubiera montado toda esa escena.
La mujer estaba por las nubes no podía quedarse en casa ,después de todo lo ocurrido, cogió las llaves de su coche para poder irse. La puerta estaba cerrada con llave no podía salir, cogió las llaves de casa y no había manera de salir de allí.
De pronto su marido le tocó la espalda, tenía las manos llenas de sangre, la mujer aterrorizada intentó escapar de esa maldición que su marido había traido a casa.
Se fué corriendo por la ventana y Víctor le empezó a seguir, al final la pilló y nada más cogerla le dijo:
V: No me pasó nada en aquel bosque solo quería que te díeras cuenta de lo que valgo, porque se que te has estado acostando con otro chico.
Laura se quedó sin palabras, pero ya era demasiado tarde porque él poco a poco se iba muriendo, todo por ese amor que no valía la pena, por ese engaño...
Ella se quedó sin palabras mirando como su marido moría por su culpa. Jamás pudo perdonárselo, no pasaba ni un solo día en el que no paraba de culparse por la muerte de su marido.
Fue enterrado en el cementerio donde hoy día está el parque de los muertos y esta leyenda quedó remarcada para todo el pueblo y de generación en generación se ha ido contando y por eso se llama parque de los muertos.

PER QUÉ ELS IBERS ES VAN ASSENTAR-SE A LA SERRA DE MARINA?

Perquè era un lloc tranquil , hi havia aliment, animals per caçar , era un bon lloc per veure si els venien a atacar .

CERCAR L’ESPECIFICITAT DE LA SERRA DE MARINA


Forma part de la Xarxa d'Espais Naturals protegits, promoguts i gestionats per la Diputació de Barcelona. El Consorci del Parc de la Serralada de Marina està integrat pels municipis de Tiana, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Montcada i Reixac, Sant Fost de Campsentelles, la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la Diputació de Barcelona. El Pla especial, sensible a problemàtica que presenten els espais periurbans, regula aquest territori i estableix els criteris bàsics de protecció i millora ambiental i paisatgística, compaginant la conservació del patrimoni natural i cultural amb l’ús de l’espai i el manteniment de les activitats econòmiques.

ESPECIES ABUNDANTS DEL PARC SERRA DE MARINA

eriço fosc
conill
                                                                                                                                                  
serp d'Esculapi
tallarol emmascarat

divendres, 8 d’abril del 2011

CARACTERISTIQUES DEL PUIG CASTELLAR

El poblat ibèric del Puig Castellar està situat al parc de la Serralada de Marina, a la part alta de l'anomenat Turó del Pollastre o Puig Castellar, amb una altitud de 303 metres i una extensió aproximada de 5.000 metres quadrats.
Les magnífiques condicions defensives i de control del territori fan pensar que va haver de ser un poblat important. Aquest emplaçament li permetia la visió i la comunicació amb els assentaments propers, ja que controlava un tram important de la línia de costa: la desembocadura del Besòs, el pla de Barcelona i el pas de l'interior, cap al Vallès. Va ser ocupat des del segle VI aC. fins a començaments del segle II aC i pertanyia a la tribu dels laietans.
L'estructura urbanística del poblat s'adapta a les característiques del terreny, i les cases s'aixequen en terrasses que salven el desnivell. S'han trobat objectes amb que ens indiquen els usos i les funcions dels espais i les activitats que es realitzaven, com ara l'emmagatzematge, el teixit, la mòlta de gra o la metal lúrgia.
El 1997, el Museu Torre Balldovina va realitzar actuacions arqueològiques i també museístiques al poblat, de les quals cal destacar el condicionament de l'entorn i els accessos i la consolidació de les estructures, per tal de garantir la conservació i, també, l'adequació didàctica del jaciment.
Les excavacions han permès recuperar un gran nombre d'objectes, alguns dels quals demostren la riquesa del jaciment.Una bona part d'aquestes peces estan al Museu. La col lecció d'eines de ferro és una de les més importants que es coneixen.